Club Esportiu Europa

El Club Esportiu Europa va néixer el 5 de juny de 1907 sota el nom de Club Deportivo Europa per la fusió de dos clubs modestos, el Provençal i el Madrid de Barcelona, amb la finalitat de poder assolir més altes fites dins el futbol català el qual, per poder entrar a la Federació, es va fer càrrec dels deutes d’un club federat, anomenat F.C. Europa, que no pagava les quotes federatives, i a més aprofità el seu nom. Originàriament, l’equip vestia a ratlles verticals blanques i blaves, però amb el pas dels anys canviaria per la històrica samarreta blanca amb escapulari blau i pantalons igualment blaus.

club_esporitu_europa

Del 1907 al 1909 l’Europa va jugar en un camp situat al final del carrer de la Industria. L’any 1910 va prendre part en el Campionat de Catalunya de segona categoria. Aleshores i, fins el 1913, ja disposava d’un camp de joc situat entre els carrers de Mallorca, Sicília, Provença i Nàpols. Del 1914 al 1917 l’Europa va disputar els partits de casa al carrer Marina, a prop del temple de la Sagrada Família. L’any 1915, el seu president Joan Matas i Ramis va gestionar la construcció d’un nou estadi, amb una petita tribuna de fusta i amb capacitat per a tres mil persones, situat entre els carrers d’Industria i del Pare Claret (llavors, Coello), i entre els de Sardenya i Sicília, esdevenint el seu camp entre 1918 a 1924. La temporada 1917-18 l’Europa aconseguí l’ascens al Grup B del Campionat de Catalunya i la temporada següent també va guanyar el campionat amb un equip fabulós (Bordoy, Serra, Pelaó, Xavier, Barnet, Pellicer, Alegre, Sotillos, Nogués i Alcázar), ascendint al Grup A. Sens dubte la dècada dels anys 20 va ser la més gran de les dècades que ha viscut el club.

El primer fet històric i un pels que passarà l’Europa a la història de l’esport de tot l’estat fou pel bàsquet. El C.E. Laietà i el C.E. Europa van tenir l’honor de disputar el primer partit oficial de bàsquet en la història d’Espanya que va acabar amb la victòria de l’Europa. La primera gran fita futbolísticament parlant va ser a la temporada 1922-23, al proclamar-se campió de la Copa Catalunya (abans amb sistema de lliga) en imposar-se al F.C. Barcelona per 1 a 0, el qual li va donar dret a jugar aquell mateix any el Campionat d’Espanya -que ja s’anomenava Copa del Rey-, derrotant a tots els seus rivals fins que va arribar a la final, on va perdre per 1 a 0 jugant amb l’Athletic de Bilbao, al camp de Les Corts. Un altre moment històric va ser quan l’Europa va fundar a la temporada 1928-29, juntament amb 9 equips més, el primer campionat de lliga d’Espanya, militant tres temporades consecutives a Primera Divisió, passant després a Segona Divisió. Els inicis dels anys 30 però van ser molt durs per l’Europa, arribant a una situació límit que va portar a l’entitat a fusionar-se amb el Gràcia (equip ja inexistent). Els primers equips de tots dos conjunts van agafar el nom de F.C. Catalunya, però l’Europa com a tal no va desaparèixer, puix que l’equip amateur seguia competint amb els mateixos colors i el mateix nom.

Del 1925 al 1931 l’Europa jugà al “camp dels quarters”, darrera la caserna, al final del carrer de l’Encarnació; entre 1932 i 1935, al carrer de Mariscal Jofre (“Els quinze”); i del 1935 al 1940, al carrer de la Providència amb Sardenya, però amb l’arribada de la Guerra Civil, aquest terreny va ser utilitzat com a cementiri de cotxes vells, la qual cosa obligà a l’Europa a jugar, durant un temps, als camps del Martinenc i del Sants. L’1 de desembre de 1940 s’inaugurà el camp, limitat pels carrers Camèlies, Sardenya i Secretari Coloma, als terrenys que havien estat de Can Sampere. Quatre anys més tard, la generositat de tots els socis i els diners obtinguts amb el traspàs del porter Antoni Ramallets al F.C. Barcelona van permetre construir la tribuna coberta, amb capacitat per a 1.000 persones. A principis dels anys 60, mercès a la creació de la comissió pro-gespa, es va fer possible que el camp de l’Europa tingués gespa.

club_esporitu_europa_2

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el Nou Sardenya, l’actual estadi gracienc, construït sobre el vell camp que es trobava en molt mal estat, amb cabuda per a 7.000 espectadors, amb tribuna coberta per a 1.000 persones, marcador electrònic, gespa artificial (ara model F.I.F.A) i pàrking sota les instal·lacions.

Del Club Esportiu Europa han sorgit figures del futbol com el millor davanter centre dels anys 20 Manel Cros, de potents remats amb el cap, que va fer famosa la frase entre els graciencs “talli’m els cabells a lo Cros”, per a indicar que un volia el tall “a lo cepillo” com ell els duia; Roselló, davanter, un dels interiors més bons dels anys 40; Antoni Armaments, porter, fou cedit al F.C. Barcelona el 26-1-1944; Antoni Ramallets i Simon, porter, va iniciar la seva carrera a l’Europa, però després va fitxar pel Barcelona, on es va donar a conèixer mundialment; Llibert Tomás, va ésser un símbol europeista durant molts anys; Antoni Garcés, extrem esquerra, va jugar dues temporades a l’Europa (1950-51 i 1951.52); Àngel Martínez, un dels porters més valents i temeraris; Zoltan Czibor, un dels jugadors més grans de la història del futbol mundial; Josep Mauri i Carbonell, més conegut per Pepe Mauri, després de vestir l’escapulari triomfà al R.C.D. Espanyol; Pepe Granés, un dels jugadors amb més classe; Navarro, mig-centre; Calvet, també va jugar al Barcelona; Pep Rovira, porter, va estar al club 10 temporades, durant els anys 70, i el 1994, com a entrenador del primer equip gracienc, va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió B al camp del Pinós; Salvador Sagrera, un dels homes amb més habilitat i picardia que han passat per l’Europa; Joan Ortega, defensa d’una gran regularitat; Carles Capella, es va convertir en un dels símbols més grans de l’Europa en els anys 80 i principis dels 90; i Miquel Colomé, va jugar des de l’any 1993 fins el 1998. També cal citar a Aureli Llauradó i Martorell (Reus 1919-Sabadell 2000), ebenista, militant històric i molt compromès del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que en la temporada 1959-60 fou el promotor d’una comissió del club que es va dedicar a recollir fons per a la gespa del camp del carrer Sardenya i que, des de la temporada 1960-61 fins a la meitat dels anys 90 estigué vinculat a les juntes directives de l’entitat, exceptuant algunes interrupcions, com a responsable de la comissió juvenil d’aficionats, com a vicepresident i com a secretari general. En la 1ª Nit de l’Esport a Gràcia (setembre de 1998), fou guardonat amb la Menció Especial a la millor trajectòria a favor de l’esport gracienc.

Des de l’any 2007 Guillaume de Bode és el president de l’Europa, qui substituí a Joan Josep Isern en el càrrec. Quant a altres esports, l’Europa també ha assolit en la seva història campionats i fites en modalitats com Atletisme i Boxa.

Adreça: C/ del Secretari Coloma, núm. 140, 08024 Barcelona.